Adéu-suau

.

Nor torna a la llar després d?una important operació quirúrgica. Ningú no ha estat amb ell a l?hospital i ningú tampoc no l?espera a casa. Les hores de convalescència es van omplint de records. A poc a poc retorna el final de la seva relació amb la Sol, les misèries dels amics i companys, la doble moral de la seva antiga família... i també la reminiscència d?altres temps, molt més llunyans, però que han marcat igualment el seu present i sospita que fins i tot els orígens i el destí del seu país. Així es va completant un teixit de personatges que, com en un joc de miralls, van definint un mosaic de culpes i penitències, de somnis i esperances d?una nissaga catalana al llarg del segle XX.Mitjançant una estructura suggeridora i un amplíssim registre lingüístic, Adéu-suau construeix una narració que endinsa el lector en l`univers de la memòria, la història i la identitat, i no només la dels personatges sinó la historia i la identitat del nostre país. Un llibre fascinant que sap retratar un món d`una actualitat absoluta, amb uns protagonistes mancats d?orígens i de referents i sempre en conflicte entre l?horitzó d`expectatives i la realitat. ?...la majoria dels personatges i de les situacions, al començament de la ficció, són absolutament normals: gent corrent, representativa de tots els grups socials, que viu una existència banal. Però això és precisament el que interessa a Isabel-Clara Simó: d`una banda mostrar com allò que és imprevisible, excepcional pot sorgir, trastornar l`ordre establert i revelar personalitats i realitats impensables, i més encara, mostrar tot el que amaga l`aparent normalitat, el que oculten les relacions civilitzades. L`escriptura és com un escalpel que aixeca capes i més capes per escorxar de viu en viu fins a deixar ben visible el nucli de desraó de cadascú.?Anne Charlon, L`Aiguadolç?Hi ha encara un altre aspecte en la manipulació de tot plegat, i és la forma ?i l`ofici? com projecta tot aquest material de base i aconsegueix transmetre la sensació de naturalitat a partir de la varietat d`uns mecanismes narratius que garanteixen la complicitat del lector des de la primera paraula.? Andreu Sotorra, AvuiIsabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és una de les principals representants de la narrativa catalana contemporània. La seva carrera literària va iniciar-se amb el recull de narracions És quan miro que hi veig clar (Premi Víctor Català, 1978), al qual seguiren, entre d?altres títols, Ídols (Premi de la Crítica dels escriptors valencians, 1985), Històries perverses (Premi de la Crítica Serra d?Or, 1993), La salvatge (Premi Sant Jordi, 1993) o Hum... Rita!: L?home que ensumava dones (Premi Andròmina de narrativa-Premis Octubre, 2001). Les seves darreres obres ?Si em necessites, xiula (2005), Angelets (2004), El gust amarg de la cervesa (2002) o Una ombra fosca com un núvol de tempesta (2002)? han estat publicats per Edicions 62. Simó és també doctora en filologia romànica i ha estat professora de la Universitat Pompeu Fabra i Directora de Gestió Cultural de la Institució de les Lletres Catalanes.