Aterratge

Una novel·la sobre com ens ho fem per sobreviure a les catàstrofes.

Sense ni mica de patetisme, parla a fons de què significa haver viscut un gran dol i convertir-se en algú que porta aquest estigma. I planteja la possibilitat de renéixer, amb un aterratge literal i un aterratge emocional.

“Un bon dia vaig saber l’existència d’un avió que havia caigut a Islàndia el 1973. S’havia estavellat, però el fuselatge continuava al mateix lloc al cap de mig segle, convertit en destí cobejat per turistes intrèpids. S’havia estavellat però, en certa manera, era un supervivent. La metàfora em va agafar pel coll i gairebé em va estrangular.” Aterratge explora la gran por que ens ronda a tots: que una desgràcia ens parteixi la vida pel mig. La seva protagonista decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins la carcassa d’un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai no hauria pres abans de Tot Allò, que és com designa la mort del seu marit. Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Decideix escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory li respon i li explica tots els detalls de l’aterratge. I ella, que veu símbols a cada cantonada, s’adona que no pot passar-se el futur fent veure que el passat no ha passat.

“Aterratge d’Eva Piquer. Obra mestra. No m’atreveixo a dir res més.” Carme Junyent a Vilaweb

“Un Aterratge que fa l’efecte que s’enlairarà ben amunt i volarà molt de temps.” Lluís Llort a El Punt Avui

“Un relat fascinat per la imatge d’un avió estavellat al mig d’Islàndia i també una metàfora sobre aprendre a continuar després de viure una tragèdia.” a La Vanguardia

“De fet, si la primera part del llibre és més exterior i d’acció, la segona és molt més introspectiva, continguda, i és en aquest moment d’introspecció quan la narradora troba la manera de renéixer. Bohigas ho explica així: 'Una cosa molt maca que té la novel·la és que la vida torna en una situació de reclusió.'” Montserrat Serra a Vilaweb

“L’autora punteja el relat amb reflexions que podrien ser entrades de dietari, notes de lectura, breus apunts del natural, observacions fragmentàries que potencien la sensació que som davant les runes d’un enderroc provocat per un meteorit, però que alhora sostenen la tensió emocional del text.” Bernat Puigtobella a Núvol

“L’excentricitat de l’aventura islandesa és un consol” Julià Guillamon a La Vanguardia

“Tota la novel·la està regida per un to contingut, però això no impedeix fragments de gran duresa i, per tant, de dramatisme, sempre sense additius. No hi ha llàgrimes, en tot cas ràbia o dir les coses pel seu nom.” Sílvia Barroso a El Món

“Etiquetes a banda, Aterratge fuig de la burda introspecció i de l’autoreferencialitat més egocèntrica per plantejar una reflexió sobre la supervivència com a experiència íntima i col·lectiva.” Anna Maria Iglesia Pagnotta a El País

“Sense recursos fàcils, sense tòpics, amb ploma intel·ligent i continguda, fugint del dramatisme, Eva Piquer ens endinsa en la intimitat d’una dona esquinçada i ens permet ser testimonis privilegiats de la seva reconstrucció.” M. Àngels Cabré al Diari Ara<

“Llegir Aterratge ha sigut especial. Abans de començar el llibre ja sabia que no em deixaria indiferent.” Helena Batlle a Revista Mirall

“La part fascinant de l’Eva és que sap construir un univers geològic.” Júlia Ojeda a Les dones i els dies