Deu poetes d'ara.: Antologia (MOLC - Les Millors Obres de la)

Biografía del autor

Pere Gimferrer i Torrens (Barcelona 1945) és un poeta, traductor i crític literari català. Va néixer el 22 de juny de 1945 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en literatura. És membre de la Real Academia Española des de l'any 1985. Ha desenvolupat la seva obra indistintament en llengua catalana i castellana, sent crític habitual d'El ciervo, Destino, Serra d'Or o Vuelta. L'any 1970 inicià la seva literatura en català amb la publicació d'Els Miralls, que amb les seves obres posteriors en català mostra una poesia discursiva, metaliterària, que assaja enllaçar el Barroc i les avantguardes, explorant així mateix les tènues fronteres entre realitat real i realitat artística. Posteriorment va publicar El vendaval (1989) i La llum (1991), en les quals domina la nota visual, l'epigrama. Mascarada (1996) és un llarg poema unitari en el qual, amb un rerefons parisenc (paisatge i referències literàries), insisteix en temes de l'experiència amorosa, arribant a extrems de cruesa i provocació. A L'agent provocador (1998) les proses poètiques són una reflexió sobre com el jo es fa autoconscient en l'escriptura, el pas del jo actiu al jo reflexiu, combinat amb detalls autobiogràfics. Com a prosista és autor de Dietari (1979-1980) (1981) i Segon dietari (1980-1982) (1982), recopilacions dels articles que publicava regularment a la premsa, especialment a El Correo Catalán. Hi ha una sèrie de temes recurrents: l'actitud de refús i de silenci que caracteritza als intel·lectuals en determinats moments de la història; la crítica del poder i la política; el poeta i l'artista en aprenentatge constant; la voluntat de definir el moment cultural català; i les evocacions personals literàries, artístiques i cinematogràfiques.

Feliu Formosa (Sabadell, 1934) s’ha dedicat durant molts anys al teatre, com a director, actor i professor de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Com a poeta ha reunit onze llibres dins el volum Darrere el vidre. Poesia 1972-2002 (2004), al qual va seguir Centre de brevetat (2006). El 1971 va publicar l’assaig Per una acció teatral i, posteriorment, tres volums de diaris: El present vulnerable (1980), A contratemps (2005)i El somriure de l’atzar (2005). Ha traduït de l’alemany al català o al castellà més d’un centenar de títols, i ha obtingut nombrosos premis i distincions, entre ells el Premi Carles Riba de poesia (1977), el Premio Nacional a la Obra de un Traductor, atorgat pel Ministerio de Cultura (1994) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2005). També, el 1987 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi i el 2011 el Premi Friedrich Gundolf, concedit per la Deutsche Akademie fürSprache und Dichtung, per la difusió de la cultura alemanya a l’estranger.

Narcís Comadira (Girona, 1942) té una llarga trajectòria com a pintor i escriptor,reconeguda el 2021 amb el Premi Nacional de Cultura. Ha conreat el teatre, l’assaig iel periodisme literari, però per damunt de tot és poeta. El 2014 va recollir tota la sevaproducció en vers fi ns aleshores (traduccions a banda) en el volum Poesia 1966-2012, que agrupa en cinc parts els seus diversos llibres. El 2018 va treure un nou recull de poemes, Manera negra. Ara s’hi afegeix Els moviments humans, que surt a trobar els lectors alhora que la reediciód’una de les seves traduccions més preuades: la dels Cants de Leopardi.

Miquel Bauçà (Felanitx, 1940-Barcelona, 2004) es va donar a conèixer com a poeta amb Una bella història (1962), que havia obtingut el premi Joan Salvat-Papasseit del 1961 amb el títol Diumenges a la tarda... Durant una colla d'anys Bauçà va seguir publicant exclusivament poesia ―llibres com El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975; premi Vicent Andrés Estellés) o Les Mirsines (1983)―, però el 1985 va irrompre en el camp de la narrativa amb Carrer Marsala, que va tenir de seguida un gran ressò i va merèixer els premis Ciutat de Barcelona i