Dones que surten del paper. Periodistes catalanes que expliquen un país: 15 (Lo Plançó)

Reseña del editor Un dia es comencen a veure les dones a Catalunya. Aquesta antologia de peces periodístiques escrites per periodistes catalanes no només mostra l'arribada de les dones al món del periodisme al nostre país entre finals del segle xix i el primer terç del se Nota de la solapa Un dia es comencen a veure. Per això aquest llibre: perquè es vegin. Un dia es comencen a veure les dones a Catalunya. Perquè aquesta antologia de peces periodístiques escrites per periodistes catalanes no és només això. No només mostra l’arribada de les dones al món del periodisme al nostre país entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Aquest recull d’articles, cròniques, reportatges, entrevistes és alguna cosa més: és l’explicació d’un nosaltres. De la nostra política, societat, cultura, economia... Dels hàbits, costums, esdeveniments, successos... De la família, els amics, el treball, l’oci, l’amor, la mort... De les alegries, les tragèdies, les esperances, les adversitats, les il•lusions... Perquè aquestes històries de la realitat corren paral•leles, emmirallades, imantades a l’evolució d’un periodisme, però també d’un país i la seva gent. De la llum a la foscor. De la Renaixença a la guerra. De l’inici al final. De tots. Per això les dones surten del paper i tenen el seu paper: les dones s’expliquen a elles però sobretot ens expliquen a tots nosaltres. Contraportada Un dia es comencen a veure. Per això aquest llibre: perquè es vegin. Un dia es comencen a veure les dones a Catalunya. Perquè aquesta antologia de peces periodístiques escrites per periodistes catalanes no és només això. No només mostra l’arribada de les dones al món del periodisme al nostre país entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Aquest recull d’articles, cròniques, reportatges, entrevistes és alguna cosa més: és l’explicació d’un nosaltres. De la nostra política, societat, cultura, economia... Dels hàbits, costums, esdeveniments, successos... De la família, els amics, el treball, l’oci, l’amor, la mort... De les alegries, les tragèdies, les esperances, les adversitats, les il•lusions... Perquè aquestes històries de la realitat corren paral•leles, emmirallades, imantades a l’evolució d’un periodisme, però també d’un país i la seva gent. De la llum a la foscor. De la Renaixença a la guerra. De l’inici al final. De tots. Per això les dones surten del paper i tenen el seu paper: les dones s’expliquen a elles però sobretot ens expliquen a tots nosaltres. Biografía del autor Elena Yeste Piquer és periodista i doctora per la URL, i professora de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. Té un doctorat en Política, Mèdia i Societat (URL), un màster oficial en Estudis Històrics (UB) i un màster en Gestió d’Empreses de Comunicació (UPF). És coordinadora dels màsters universitaris en Comunicació Política i Social i en Periodisme Avançat-Reporterisme, i redactora en cap de Trípodos. Ha publicat 'Un conflicte de llengües', Premi Ramon Trias Fargas d’Assaig Polític, i 'L’era de la hipermemòria', Premi d’Assaig Josep Vallverdú. És redactora de La Mira i ha treballat a l’Avui i a Afers exteriors de TV3.Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Llicenciat en Periodisme. Màster en Comunicació Social. Doctor en Comunicació per la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL). És director del magazín La Mira, iarticulista de l’Ara i de Nació Digital. Col•labora com a analista a Catalunya Ràdio, TV3, La Xarxa i 8TV. També és professor associat a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Des de 1995 ha fet de periodista en una vintena de mitjans de comunicació. La memòria sobre Catalunya ha centrat la quinzena de llibres que ha publicat: el darrer, 'Sixena: la croada de la memòria'. També és el director dels tres volums sobre Història del periodisme de Catalunya.