L'Any del Mico

El viatge a la vellesa de Patti Smith, que segueix mirant el món amb la intensitat de qui l’acaba de descobrir.

“Un cop vaig tenir set anys, aviat en tindré setanta” cantusseja Patti Smith mentre puja les escales de casa: L’Any del Mico és la darrera novel·la de Patti Smith, un viatge físic i oníric a través dels llocs, dels records i de les èpoques.

La novel·la comença amb la pèrdua de l’amic que anys enrere li va suggerir de fer rock. ¿Què fas quan la gent que t’estimes mor? Llegeixes, escrius, dorms, menges. O t’aventures a un viatge estrany. Com els que es fan amb vint anys, però amb el ritme de la maduresa. Patti Smith recorre el seu món per entendre’l de nou: les parades són les cases dels amics escampats arreu. Amb sorpresa, allò que tenia importància ja no en té i mentrestant noves preguntes s’han obert camí.

S’ inclou un “epíleg de l’epíleg” escrit durant el confinament.

“Llegint aquest llibre no hi ha opció que no t’agradi la Patti Smith. És una dona que té una curiositat fantàstica, que admira encar molta gent. Per exemple et parla de Pessoa, va a visitar la seva biblioteca. Se’t fa apassionant, perquè ella t’ho explica de manera emocionant.” Anna Guitart als Matins de TV3

“La lectura de diaris íntims té sempre un component de voyeurisme que n’és l’al·licient principal. Al lector li sembla que les paraules estan escrites només per a ell, i en certa manera ho estan: un diari no l’hauria de llegir ningú, no? Smith explica que una de les aspiracions secretes que tenien amb Shepard era la d’escriure un llibre que no es pogués etiquetar ni com a ficció ni com a no-ficció: aquest diari no és ni cert ni fals, i ajuda a conèixer la cara més etèria i menys endollada de la cantant.” Marina Espasa al Diari Ara

“L’any del mico és aquell on acceptem que estem sols. L’any on perdem amics que han mort en accidents de trànsit; de companys de feina abatuts pel càncer, de coronavirus i de noves amistats. És l’any de converses de matinada amb desconeguts coneguts com la Patti Smith: persones anònimes que et trobes una nit intoxicada i amb qui comences a compartir experiències, una mica d’herba i vodka. 'Pots conèixer un desconegut millor que ningú', escriu l’autora en un fragment.” Agus Izquierdo a Núvol

“Ella, amb les seves publicacions presentant-nos Bolaño o les marxes del 8-M, segueix pensant el mateix que un dia va escriure: 'People have the power to redeem the work of fools' ('La gent té la força de redimir el treball dels necis').” Clara Asín a La Directa

“La barreja dels dos mons de Patti Smith ens deixen un llibre per llegir tot d’una, fent subratllats agressius amb un llapis ben afilat i, sobretot, deixant un cert temps en acabar-lo per preguntar-nos com arribarem a aquella edat; amb sort, amb la seva fortalesa.” Álvaro Munyoz a Llegir.cat

“Un llibre en el que ens convida a acompanyar-la en el seu viatge particular, suturant realitat i somni. Un any en el que suma pèrdues de persones estimades, que comença en una UCI amb Sandy Pearlman, que continua amb la malaltia de Sam Shepard. L’any que va morir la princesa Leia, i que en feia 20 que havia perdut al seu marit. Un any que políticament la sacseja, la irrupció del populisme de Trump, les injustícies, arreu, contra els més febles, etc. Un any ideal per evadir-se somnis enllà.” Anna Tomàs a El Matí