Quan recordis el meu nom (Volum 1)

Una novel·la de fantasia urbana ambientada a Barcelona. Una heroïna quotidiana que lluita per ressuscitar un passat convertit en cendres mentre intenta sobreviure a les dificultats del dia a dia. Una història d’amor que desafia l’impossible. Una gimnasta marcada per la tragèdia
Un fantasma irreverent vestit de diable de correfoc
12 roses màgiques ocultes a Barcelona
Una recerca contra rellotge per salvar el futur

La Jana, una gimnasta a punt de ser seleccionada per als Jocs Olímpics, veu com la seva vida fa un gir de cent vuitanta graus arran d’un incendi que provoca la mort del seu pare i deixa amnèsica la seva mare.
Obligada a fer-se càrrec de les seves germanes petites, i a encadenar feines precàries per arribar a final de mes, la Jana només té una obsessió: aconseguir que la seva mare recuperi la memòria, com més aviat millor, per poder tornar a la competició abans no sigui massa tard.
La nit de Sant Joan, mentre fuig d’un robatori desesperat per aconseguir els diners pel tractament de la seva mare, la Jana coneixerà en Lluci, un fantasma vestit de diable de correfoc que li proposarà un pacte: si ella l’ajuda a descobrir qui va provocar l’accident que el va convertir en espectre, ell l’ajudarà a recuperar els records perduts de la seva mare.
Començarà així una recerca contra rellotge per trobar 12 roses màgiques ocultes en 12 indrets secrets de Barcelona. Una aliança incòmoda entre dos cors trencats que, de mica en mica, aprendran a confiar l’un en l’altre i a mostrar les seves vulnerabilitats.
Mentre la Jana i en Lluci realitzen un viatge complet per tots els barris de Barcelona (festes populars, història, llegendes oblidades…), la seva relació evolucionarà de la desconfiança a l’amistat i, d’allí, a alguna cosa més, que encara cap dels dos és capaç de definir. Seran capaços de reescriure el destí abans que se’ls acabi el temps?
L’inici d’una aventura plena de sorpreses i secrets per descobrir.
Per a lectors que busquen un «romantasy» ple de tensió i tendresa: un «enemies to lovers» amb màgia i misteri i un «slow burn» que creix a cada pàgina.
* * *
DESCOBREIX L’INICI DE LA SAGA!
«—No! Ni se us acudeixi tocar-los un sol cabell! —va cridar la Jana—. Són les meves germanes, es queden amb mi!
Els agents van avançar en la seva direcció. Les nenes van arrencar a córrer en sentit contrari. Abans que haguessin pogut allunyar-se més d’una quinzena de metres, tres policies uniformats van aparèixer de sobte per l’extrem oposat del carrer, tallant de soca-rel qualsevol fugida. Van agafar-les a coll i van tancar-les en un cotxe patrulla, malgrat la resistència de les criatures que espernetegaven de peus i braços.
—Deixeu-nos anar! Jana, ajuda’ns! Jana!
—Torneu-me les meves germanes! —va xisclar la noia—. Torneu-me-les!
La Jana va arrencar a córrer cap al cotxe patrulla. Dos mossos li van barrar el pas mentre els seus companys engegaven el motor del vehicle i s’allunyaven del lloc dels fets. Quan la van alliberar al cap d’uns minuts, ja no en quedava ni rastre [...].»
* * *
PREMI TALENT CAMBRA
Aquesta obra va ser guardonada amb el Premi Talent Cambra de Literatura 2020, per unanimitat del jurat dels guardons instaurats per la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona. L’acte de proclamació del veredicte va tenir lloc a la sala Luz de Gas de Barcelona el 5 de desembre de 2020.
«Barcelona necessita autors que la vesteixin. De Genet a Marsé, de Mendoza a Sagarra, de Laforet a Vila-Matas, de Falcones a Ruiz Zafón, de Moix a Roig […]. La Ciutat Comtal es deu als seus escriptors, i escriptores, que l’han fet viure, més enllà de la realitat, en mil històries imaginades. És el torn ara de na Teresa.
Fer-ho, a més, en condicions complexes com les que vàrem patir la ciutadania durant el confinament, és doblement motiu de joia, perquè ens demostra, de nou, que la creativitat no és només signe de civilització, sinó també de disrupció, canvi, procés, enginy. No li’n falta de res a l’autora que, des del seu refugi particular de Gurb, basteix una novel·la farcida de símbols, amb llenguatge directe, punyent, jove i elaborat.
Dotze proves amb dotze roses, amb enigmes, presències espectrals, animals nocturns, parcs de mitjanit, patrulles policials, veïns que murmuren, memòries que van i venen i un passeig gairebé exhaustiu pels barris i carrers de la ciutat, des de Collserola a la Barceloneta, des de Pedralbes a Canyelles. Una tasca hercúlia amb històries paral·leles i entrecreuades, de Sant Joan a Sant Joan, que ens acosta també les formes de viure i entendre la ciutat i les seves ombres.
Recuperar les roses, al capdavall, serà la forma particular de l’autora de comprendre les mil i una Barcelones que s’escampen al peu del Tibidabo, més enllà del parc de Cervantes; un estol de flors i bardisses sens fi.
Rosa de foc, Gran Encisera. Per molt que la contemplem, ja sigui amb ulls i lletres d’una escriptora jove com Saborit, o sota la ploma dels grans autors que la precediren en la tasca, finalment i, com deia Eco, de l