Temps d'herois (El fil de la història)

Reseña del editor


Llibre que narra el setge de Girona de 1809


Contraportada


El 1809, Girona és una ciutat assetjada, gairebé vençuda, humiliada i devastada, que resisteix les últimes embranzides de l’exèrcit napoleònic, el més poderós del món, comandat pel cobdiciós mariscal Augereau. La irracionalitat del seu governador militar, Álvarez de Castro, per mantenir-la a tot preu alçada en armes l’aboca a les màximes penúries. Desafiant la fam, les malalties i l’horror de la guerra, el capità Narcís Massanas, cirurgià a primera línia de foc, intentarà guarir les víctimes d’aquells esfereïdors assalts. També un jove tambor del regiment d’Ultònia, Llucià Ansó, juntament amb quatre soldats andalusos del batalló de Baza, s’esforçaran per sobreviure a la darrera batalla. A l’altra banda, un grup de sapadors granaders d’elit intentaran conquerir-la desafiant l’aferrissada defensa de la plaça. Enmig del conflicte, Massanas trobarà l’amor en la comandanta d’infermeres de Santa Bàrbara, Angelina Bivern, i patirà la traïdoria del més vil bandoler a sou dels francesos, el despietat Boquica, que posarà un parany a l’oficial mèdic per capturar-lo. En un consell de guerra sumaríssim, un advocat defensor, el coronel Dallongeville, ajudant de camp d’Augereau, qüestionarà la seva lleialtat en defensar el capità en entendre que, per damunt de tot, hi ha la Llei abans que el benefici partidista del mariscal. Per acabar de complicar el setge, amb els interessos dels catalans afrancesats compromesos amb la causa napoleònica, entrarà en escena un ancestral orde secret, la Germandat del Sant Drap i Arbre de la Ciència, creada per Ramon Llull i perseguida pel mateix monarca Ferran VII per mantenir el seu poder a Espanya. En definitiva, un ferm al·legat contra la guerra.


Biografía del autor


Gerard Bussot. Sant Feliu de Guíxols, 1957. Autor de diversos llibres i articles d’història centrats en Sant Feliu i la Vall d’Aro, com El capità Narcís Massanas (1786-1811). Heroi guixolenc a la Guerra del Francès (1989), Recull d’imatges i comentaris de Santa Cristina d’Aro (1991), El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i Apèndix) (1992), Carrers, cases i arquitectes. Sant Feliu de Guíxols, dels inicis fins el 1931 (2000), Indústries, comerços i serveis: Sant Feliu de Guíxols 1800-1930 (2002) i Gent d’un Segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000 [401 apunts biogràfics] (2011). També ha participat en altres publicacions en col·laboració amb altres autors, com ara «Edificis guixolencs destinats a sales cinematogràfiques», dins el llibre Perspectives entorn dels cent anys de cinema a Sant Feliu de Guíxols (1995), i El port de Sant Feliu de Guíxols. Recorregut històric amb motiu del seu centenari (2004). Com a il·lustrador publicitari ha realitzat diversos cartells, entre els quals destaquen el del XVIII Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava (1981) i la sèrie de cartells de Festa Major (1980-1995) i de Carnaval (1987-1995) de Santa Cristina d’Aro.