Traça un perímetre: (Quatre moviments): 67 (Llibres Anagrama)

Reseña del editor


Un retrat calidoscòpic d’una societat malalta, d’un temps i les seves misèries  –que són les nostres.
Escrit com una cartografia de les últimes dècades i ―potser― les que vindran, Traça un perímetre aplega quatre moviments. Del relat històric a la re-cerca detectivesca, la faula, el reportatge i la ficció pulp, les aventures que s’hi narren travessen paisatges canviants per la força dels seus personatges. Adolescents de perifèria, a tocar dels despoblats de la Catalunya interior, que proven d’entendre fins on poden arribar envoltats com estan de quinquis, bojos, cap-rapats i adults que se’ls endú el corrent. Artistes delinqüents que alimenten el propi mite de silenci i que documenten clandestinament les cues de migrants que travessen Europa. Una caravana que avança des de l’Hindu Kush seguint una crida animal, buscant inversament el límit cap a l’interior, creuant-se amb xarxes de traficants i amb la necessitat de sentir explicar històries. Un espia industrial que es reinventa i una coyote altruista que fugen per un espai distòpic sense noms, recorrent un amor sotmès a la provisionalitat.
Quatre moviments sobre l’instint de construir el propi món i les possibilitats de sortir-se’n, i que reflexionen sobre la permanència ―o no― de l’escriptura. Entrellaçats de vegades conceptualment, de vegades pels seus protagonistes o narradors, els quatre relats de Traça un perímetre componen un retrat calidoscòpic d’una societat malalta, d’un temps i les seves misèries, que són les nostres. Els personatges que donen vida al nou llibre de Cesc Martínez estan abocats a una recerca perpètua en un espai que es plega i s’esquinça contínuament, obligant-los a obrir, l’un rere l’altre, tota mena de camins imperfectes.


Biografía del autor


Cesc Martínez (Manresa, 1974) va publicar el seu primer llibre a Editorial Emboscall l’any 2001: Bits, un recull de microcontes i experiments en prosa. Poc després va formar part del col·lectiu editor de la re-vista digital El Tacte que Té i va començar un seguit de col·laboracions periodístiques sobre arts escèniques i performatives. El 2009 va participar en el volum Nueve fresquíssimos d’Espanya (Produccions Escopeta). El 2011 va aparèixer la seva primera novel·la, Opi i sardines (La Magrana), una ficció sobre les coses que es perden entre generacions i la impossibilitat de conèixer la història completa, amb apunts sobre  el cas Scala: «Estil esquerdat, fa avançar la història amb enginy i engany, fa una marrada de jazz i cementiri abans d’entrar en matèria i tot plegat m’ha semblat esplèndid» (El Llibreter); «Una bona novel·la, un relat a voltes espasmòdic, postmodern, que ens porta per temps de ficció diferents, per mirades de personatges sorprenents» (Joan M. Minguet Batllori). D’ençà d’aleshores, ha contribuït en algunes publicacions esparses i se l’ha vist corregint i traduint.
Visita la web de Cesc Martínez: www.cescmartinez.net