Una Mena de culpa (Novel·la)

Reseña del editor
A mitjan noranta, tres amics d’infància es retroben a Londres després d’un llarg període de silenci. Dos d’ells conviuen en aquella ciutat on es van instal·lar quan van abandonar els estudis. Atrapats en una edat ni massa jove ni massa adulta, han triat un tipus de vida molt diferent del que havien planejat. En rebre la visita del tercer, que ja ha acabat la carrera i ha començat a establir-se, es reprèn tot un triangle d’emocions, de silencis i veritats a mitges que pensaven que havien deixat enrere, especialment amb la inclusió al cercle de la promesa d’un i la companya d’un altre. Tots ells arrosseguen una culpa que no han acabat de pair, que no saben defugir i que, en certa manera, és el fil que els uneix, molt més que el temps compartit de jocs particulars i música alternativa o els llibres que han llegit. Junts s’enfronten a les pors de no ser allò que esperaven, de fer-se grans, d’aferrar-se a les arrels o deixar-les anar, i cada un se’n sortirà tan bé com pugui.
Contraportada
A mitjan noranta, tres amics d’infància es retroben a Londres després d’un llarg període de silenci. Dos d’ells conviuen en aquella ciutat on es van instal·lar quan van abandonar els estudis. Atrapats en una edat ni massa jove ni massa adulta, han triat un tipus de vida molt diferent del que havien planejat. En rebre la visita del tercer, que ja ha acabat la carrera i ha començat a establir-se, es reprèn tot un triangle d’emocions, de silencis i veritats a mitges que pensaven que havien deixat enrere, especialment amb la inclusió al cercle de la promesa d’un i la companya d’un altre. Tots ells arrosseguen una culpa que no han acabat de pair, que no saben defugir i que, en certa manera, és el fil que els uneix, molt més que el temps compartit de jocs particulars i música alternativa o els llibres que han llegit. Junts s’enfronten a les pors de no ser allò que esperaven, de fer-se grans, d’aferrar-se a les arrels o deixar-les anar, i cada un se’n sortirà tan bé com pugui.
Biografía del autor
Daniel Recasens Salvador (Reus, 1972) va néixer l’any en què es formà The Jam i Lou Reed publicà Transformer. És advocat i mediador i té dues filles que l’ajuden tan poc com poden a escriure però que li regalen, a canvi, els seus dies d’infància. Devia tenir uns deu anys quan, en un concurs literari, li va tocar un lot de llibres entre els quals hi havia Les roques i el mar, el blau, d’Espriu. A ell ja li agradava llegir, però els seus referents eren encara Blyton i Tintín, de manera que aquell llibret el trasbalsà en descobrir-hi tota la bellesa que podia amagar-se rere les paraules. Aleshores, va començar a rapinyar a les biblioteques familiars; així van arribar Pavese, Pedrolo, Calvino, Rodoreda... i ja no va saber parar. De les petites obres de teatre que escrivia, plenes de detectius i barrets de gairell, va passar a rebregar fulls amb poemes farcits d’un lirisme abassegador que encara taca la seva narrativa. Una mena de culpa va ser escrita quan tenia vint-i-cinc anys i, passats els quaranta, la va presentar al Pin i Soler, i en resultà finalista.